P a r t e d e l C h a p a r r a l
d e B o r j a A l e g r i a
En el poble dels meus avis, situat a l'extrem occidental de l'Aragó, les persones sempre han viscut treballant el camp, conreant blat i ordi. Antigament, però, durant l'hivern els homes anaven al bosc i es dedicaven a tallar llenya per escalfar les seves cases. Alguns també en tallaven per produir carbó vegetal. Un dels arbres protagonista en aquest tipus de bosc és l'alzina carrasca. Una alzina de tipus arbustiu i de clima continental capaç de sobreviure en condicions molt dures. En el poble dels meus avis a l'alzina carrasca li diuen "Chaparra" i per tant, del bosc en diuen "Chaparral".
Aquest bosc era comunitari i per això el compartien entre els habitants del poble. En cas que algun nouvingut s'integrés amb ells, es decidia que fos part dels que tenien accés al bosc i per tant era "Parte del Chaparral".
Després d'estiuejar i visitar el poble en diferents moments de l'any durant tota la meva vida, ja em considero "parte del Chaparral". Els meus avis m'hi portaven de ben petit, i amb els anys vaig ser jo qui els portava en el meu cotxe.
Ara ja no hi són, però m'han deixat en herència un lloc meravellós on he crescut i on he après a estimar les coses senzilles, les persones humils, les amistats de sempre, els paisatges llaurats, els cels purs i els camins que nos s'acaben mai.
Sempre he volgut fer-li un homenatge al poble i als meus avis. Durant tot un any vaig realitzar un reportatge fotogràfic on em concentrava en la vida del poble més enllà dels dies càlids de l'estiu. Petits moments dels mesos de tardor, hivern i primavera.
L'exposició es va fer durant l'estiu i axí la vam poder compartir tots els que ens estimem el poble. Els que hi viuen i els que som "Parte del Chaparral".
